El funcionament dels detectors de moviment per infrarojos està basat que el detector de moviment pugui detectar una petita diferència, entre la temperatura del cos humà i la temperatura ambient.
Quan la temperatura del cos humà és diferent de la temperatura que hi ha a l'ambient, la radiació que genera l'intrús és emprada per activar un contacte dins del detector que provoqués un senyal d'alarma. Si la temperatura ambient és molt semblant a la temperatura del cos humà, la possibilitat que el detector de moviment pugui diferenciar entre les 2 temperatures disminueix i és en aquests ambients quan els detectors infrarojos (PIR) poden ocasionar falses alarmes.
Aquests detectors infrarojos (sensor infraroig passiu) amb lents estàndard, és ideal on la temperatura ambient no és gaire elevada.
Els detectors infrarojos amb Immunitat Animal o Anti Mascotes, són una altra variant dins d'aquests dispositius molt utilitzats per a ús residencial. Aquests detectors no només permeten qualsevol moviment sense restricció als animals, en zones residencials, també disminueixen les falses alarmes causades per altres petits animals com a petits rosegadors, ocells en instal·lacions comercials. Alguns detectors infrarojos incorporen un microprocessador capaç de poder discriminar si el senyal rebut dins del camp d'acció pertany a un ésser humà o un animal.
Per evitar problemes de falses alarmes, hi ha un altre tipus de detectors que combinen dues tecnologies diferents, infrarojos passius, que detecten els canvis de temperatura que l'intrús pugui ocasionar al medi i microones que detecten el moviment de cossos al medi. Per fer el tret s'hauran d'activar ambdues tecnologies. D'aquesta manera, aconseguim un detector de fiabilitat molt alta.