Càmeres de seguretat per a comunitat de veïns

Sempre comptem amb diferents qüestions pel que fa a la instal·lació de les càmeres de seguretat en una comunitat de veïns, com poden ser:

- En què consisteix la videovigilància a les comunitats de veïns?

- Quines empreses autoritzades poden fer la instal·lació de videovigilància?

- Quin quòrum es necessita per a la instal·lació de càmeres de seguretat a la comunitat?

- Què passa després de la instal·lació d'una càmera?

- Quant de temps s'han de conservar les imatges d'un sistema de videovigilància?

- Quan s'ha de fer el canvi de les claus en els sistemes de videovigilància?

- Cada quant de temps s'han de revisar les càmeres de videovigilància?

- Que sancions de l'A.E.P.D. Solen succeir a les Comunitats de Propietaris per mala praxis o desconeixement?

Videovigilància a les comunitats de veïns:

La videovigilància en una comunitat consisteix a instal·lar càmeres als elements comuns de l'edifici per millorar-ne la seguretat. Aquest tipus de serveis i instal·lacions de seguretat cada vegada es demanen més, però la Comunitat ha de saber quin tipus d'instal·lacions i seguretat són els millors, així com diversos aspectes del dret administratiu que regulen les instal·lacions. Cal compatibilitzar vigilància i seguretat amb els drets fonamentals, sobretot pel que fa al dret a la protecció de dades i la pròpia imatge.

Per garantir els drets de les persones les imatges de les quals es tracten per mitjà de la videovigilància, l'AEPD va publicar la instrucció 1/2006 aplicable al tractament d'imatges de persones físiques que s'han identificat o identificables amb objectiu de vigilància per mitjà de sistemes de càmeres de vídeo o càmeres. Tractament no és només l'enregistrament sinó que es tracta de la captació, emmagatzematge d'imatges, transmissió conservació, fins i tot la seva reproducció o emissió en directe.

Tots els sistemes de vigilància han de complir els 3 requisits següents:

a) Que la instal·lació de les càmeres o càmeres de vídeo han de ser útils per tal que es desitja, prevenció del vandalisme, robatoris, etc.

b) Que no hi hagi cap altra metodologia per aconseguir la finalitat desitjada que sigui menys invasiva o més moderada.

c) Que la mesura d'instal·lació d'una càmera de vídeo o càmera ha aportat més beneficis que inconvenients a la comunitat de beneficis.

Una vegada que es compleixen els tres requisits, la Comunitat ha de donar d'alta el fitxer davant l'AEPD i preparar el document de seguretat que correspon, que ha de complir els requisits següents:

a) Fer les anomenades "zones videovigilades", que involucren tant espais oberts com tancats, en què hauran de posar els corresponents cartells informatius.

b) Posar a disposició dels interessats impresos en què se'ls ha d'informar de tots els extrems que s'indiquen a l'article 5.1 de la LOPD.

c) Els seus drets d'accés, cancel·lació i rectificació han de ser exercitats en la forma que preveu la llei.

d) Les dades de les filmacions només es podran guardar per la comunitat de propietaris durant un termini màxim d'un mes, i després d'aquell mes s'hauran d'esborrar totes les imatges guardades.

e) Pel que fa als principis de seguretat hi ha l'obligació de la comunitat de propietaris d'adoptar les mesures organitzatives i tècniques necessàries que garanteixin que les dades es trobin segures i evitin que se'n produeixi l'alteració, la pèrdua, l'accés o tractament no autoritzat.

Quines empreses autoritzades poden fer instal·lacions de videovigilància?

La Llei 33/92, de 30 de juny, de seguretat privada, a l'article número 5, i el Reglament de Seguretat Privada, que es va aprovar pel Reial decret 2364/1994, del 9 de desembre, a l'article 1 diuen que les empreses de seguretat homologades pel Ministeri de l'Interior són les úniques autoritzades per fer les tasques d'instal·lació i manteniment de dispositius, aparells i sistemes de videovigilància i seguretat. A les comunitats cal comprovar sempre que l'empresa que ha realitzat la instal·lació es troba degudament homologada per la Direcció General de la Policia. No es permeten empreses homologades per altres institucions. També han de complir amb el Reglament de Seguretat Privada, i cada instal·lació està registrada a la Prefectura de Seguretat Privada.

Quin quòrum es necessita per a la instal·lació de càmeres de seguretat en una comunitat?

Es necessita que la comunitat de veïns ho aprovi amb el vot favorable de les 3/5 parts de tots els propietaris. L'article 17.3 de la Llei de propietat d'horitzontal afirma textualment: "L'establiment o la supressió dels serveis de porteria, vigilància, consergeria o altres serveis comuns d'interès general, suposin o no que es modifiqui títol constitutiu (divisió horitzontal) o dels estatuts, necessitaran el vot favorable de les 3/5 parts de tots els propietaris que, alhora, han de representar les 3/5 parts de les quotes de participació".

No obstant, si instal·lar les càmeres representa un complement al servei personal de seguretat que hi ha ja a la finca (vigilants de seguretat privada, controladors i altres) només es requereix l'acord per majoria simple, sent vinculant per a tots els veïns de la comunitat.

Què passa després de la instal·lació de les càmeres?

Un cop s'aprova el pressupost per a la instal·lació de les càmeres de seguretat amb compra directa o lísing, les qüestions que se solen plantejar en una Comunitat de Propietaris són:

   

- Quin és el Protocol?

- Qui s'encarrega de la recepció de les imatges?

- On són gravades les imatges?

- Qui custodia les imatges?

El Protocol establert ha de complir amb la Llei de Seguretat Privada i amb la LOPD:

- El gravador haurà de tenir una ubicació en un lloc protegit. Pot ser una càmera d'ascensors, un despatx, un armari o un altre.

- Els enregistraments s'han de fer en mode local.

- L'accés a l'enregistrament haurà de tenir un usuari i una contrasenya.

- Només la persona que està autoritzada i designada per la comunitat podrà veure i recuperar les imatges.

- Les modificacions de contrasenya, extracció d'imatges i altres han de tenir a l'última pàgina el manual de seguretat.

- Cada 2 anys s'ha de fer una auditoria de sistemes i procediments, segons la LOPD.

- El gravador no podrà desar imatges durant més de 30 dies.

Quines són les obligacions duna comunitat equipada amb enregistrament dimatges i videovigilància?

La persona o entitat que es faci càrrec de la creació de fitxers de videovigilància ho haurà de notificar anteriorment a l'AEPD perquè s'inscriguin al seu Registre General.

-  Posar en llocs videovigilats un distintiu informatiu.

- Tenir per als interessats impresos en què s'indiqui la informació continguda a l'article 5.1 corresponent a la Llei Orgànica 15/1999.

- L'alta de les comunitats ha de ser complementada de manera obligatòria amb l'elaboració del document de seguretat.

L'ús de sistemes de càmeres de vídeo amb motiu de seguretat, però que no fan l'enregistrament imatges, formen part d'un tractament de dades que obliga a informar-ne, encara que no genera cap fitxer.

Quant de temps s'han de conservar les imatges del sistema de videovigilància?

D'acord amb la normativa de la LOPD, les imatges del gravador d'un sistema de seguretat privada no s'han de conservar durant més de 30 dies.

El temps màxim d'enregistrament haurà de ser el mínim necessari, de manera que si la necessitat de comptar enregistrament és de menys de 30 dies no cal esperar aquest límit legal.

Només s'han de guardar les imatges d'un sistema de videovigilància més temps que el màxim de conservació al disc dur si hi ha alguna cosa que pugui requerir aportar la imatge com a prova o quan alguna persona gravada hagi exercitat els seus drets davant del titular del fitxer.

L'AEPD indica al seu informe de 5 de juny del 2007 que el bloc d'imatges cal fer-ho de manera que no es permeti l'accés a les dades per part del personal que sol tenir aquest accés, i s'haurà de limitar accés a una persona amb la màxima responsabilitat sempre que hi hagi un requeriment judicial o administratiu. Ha de ser una Empresa de Seguretat Homologada la que tingui accés a les imatges que tinguin incidents.

Quan s'ha de fer el canvi de les claus en els sistemes de videovigilància i quan hi ha obligació de fer les revisions?.

El responsable del fitxer serà el president en actiu, que haurà de vetllar pel compliment de la normativa pel que fa a protecció de dades de caràcter personal.

Quan es canvia President canvia també el responsable del fitxer, per la qual cosa s'haurà de fer un canvi d'usuari i contrasenya del gravador i s'ha d'actualitzar el document de seguretat indicant les dades del nou titular.

Si el president renovi més enllà de l'any, la legislació obliga que les contrasenyes es canviïn amb un període no superior a l'any. El responsable del fitxer haurà de verificar cada 6 mesos la correcta definició, aplicació i funcionament dels procediments de creació de còpies de seguretat i pel que fa a recuperació de les dades. L'empresa de Seguretat que faci el manteniment dels sistemes ho haurà de fer respectant aquests paràmetres i indicant-ho de forma escrita perquè s'inclogui al Document de Seguretat.

Quines sancions de l'AEPD són les que més succeeixen a les Comunitats de Propietaris per mala praxis o desconeixement?.

- Sanció de 1.500 euros a una Comunitat de Propietaris per no inscriure el fitxer a l'AEPD ni comptar amb distintius informatius.

- Sanció de 3.000 euros a una Comunitat de Propietaris per no inscriure el fitxer a l'AEPD, no comptar amb distintius informatius i no tenir fulls informatius.

- Sanció de 2.500 euros per a una Comunitat de Propietaris per comptar amb distintius informatius i fer una instal·lació sense ser amb empresa de seguretat homologada.

- Sanció amb dues multes de 1.000 euros a una Comunitat de Propietaris per connectar les càmeres de videovigilància a la TV dels veïns sense haver-se aprovat la instal·lació a la Junta de Propietaris.

- Sanció de 2.500 euros a una Comunitat de Propietaris per retransmetre a internet les imatges que gravava el sistema de videovigilància.

- Sanció de 2.000 euros per a un propietari que va instal·lar una càmera de videovigilància a la finestra recollint imatges de les zones comunes de la comunitat.

- Sanció de 1.500 euros a un veí per posar un sistema fictici de videovigilància que enfocava les zones comunes de la comunitat i no treure-les després d'haver rebut advertència.

Si l'AEPD descobreix una infracció pot sancionar amb multes que poden anar dels 900 i 600.000 euros si la infracció és molt greu, greu o lleu. Per això, cal seguir la legislació aplicable en tot moment.

Tornar