Alarmes amb connexió a policia

Les alarmes eviten la intrusió de terceres persones, poden advertir-ne, complint d'aquesta manera una funció dissuasòria davant dels potencials i molestos intrusos. A més, les alarmes destaquen per la capacitat per reduir el temps d'execució de la intrusió o el robatori.

Les alarmes estan regulades clarament a Espanya. Així, la modificació a la llei de seguretat privada publicada al BOE el 18 de febrer 2011 regula la responsabilitat de les Centrals Receptores amb l'objectiu d'evitar falses alarmes i haver de desplaçar les forces i cossos de seguretat de l'estat després d'un avís erroni. Busca sobretot que les alarmes hagin d'estar connectades a la Central d'Alarmes i es verifiquin totes les alarmes abans de sol·licitar la intervenció de les Forces de Seguretat de l'Estat.

L'usuari d'un sistema d'alarma pot trucar, sota la responsabilitat exclusiva, a la Policia. No obstant això, una Central Receptora només ha de trucar si l'alarma està confirmada per qualsevol dels mètodes que contemplen les ordres INT/316/2011.

Hi ha empreses de seguretat que asseguren que el seu sistema avisa la Policia directament la qual cosa és falsa. El Reglament de Seguretat Privada no permet comunicacions electròniques automàtiques a la Policia, sinó que ho ha de fer un operador d'una Central Receptora d'Alarmes si ha confirmat que no és una falsa alarma, o el ciutadà sempre que hi hagi indicis clars de robatori.

D'aquesta manera, els mètodes de verificació contemplats a la normativa actual, que poden ser emprats per les Centrals Receptores d'Alarmes per poder confirmar que els senyals rebuts no resulten falses alarmes, són aquests:

- Vídeoverificació: mitjançant fotogrames (just al tret, i després en els 5 segons següents els altres dos). Només s'autoritza transmissió en cas d'alarma, o en el tema del manteniment, o si la norma demana un enregistrament de manera constant.

- Audioverificació: emmagatzemar mínim 10 segons abans de l'alarma, i després del salt s'ha d'emmagatzemar almenys fins que s'estableixi comunicació àudio amb instal·lació. Només s'autoritza transmissió en cas d'alarma, o en el tema del manteniment, o si la norma sol·licita tenir un enregistrament permanent.

- Vigilant presencial: si el senyal ha estat verificat per qualsevol altre mètode s'enviarà un vigilant amb les claus del local per donar-les a la Policia. Si el senyal no s'ha pogut verificar, aleshores s'enviarà un vigilant si és per a exterior i dos si és per a interior. Han d'anar sempre uniformats, amb vehicle retolat, i comunicats en tot moment amb la Centre Receptora.

- Seqüencial: són alarmes confirmades si passa algun d'aquests fets:

3 zones diferents en 30 minuts (si és grau 3 o 4 també s'admet com a confirmada 3 o més senyals en 30 minuts, considerant que un "senyal" pot ser una de les dues zones repetides, o també pot ser alarma tècnica , etc.). 1 zona + error d'una o diverses vies de comunicació. 2 zones + 1 sabotatge. Fallada de les 2 vies de comunicació. Pànic o bé també anomenat codi coacció o contrasenya amb coacció. Contrasenya errònia quan l'usuari és present (si és errònia i no està en aquest mateix lloc, no es considera en absolut com confirmada).

Falses alarmes

En relació amb les falses alarmes, es considera com a falsa tota alarma que no estigui determinada per fets susceptibles de produir la intervenció policial. Així, quan el sistema origini dues o més falses alarmes en el termini de trenta dies, el Delegat o Subdelegat del Govern, que, al seu torn, podrà delegar al Cap Superior o Comissari Provincial i, si escau, l'Autoritat autonòmica que sigui competent en la matèria, demanarà al titular dels béns protegits, perquè procedeixi, amb la màxima rapidesa possible, en un termini màxim que no podrà passar 72 hores, a la reparació de les deficiències que es donen per les falses alarmes, podent fins i tot arribar a acordar la suspensió del servei, amb una ordre clara per a la desconnexió o el mandat de silenciar les sirenes, pel temps que s'estimi necessari.

Tornar